Marxa al CIE Zona Franca

No hay libertad sin rebelión. Un año de revueltas y fugas en los CIEs del Estado español.

17 Agosto – 17 presos se fugan del CIE de Aluche (Madrid)

6 Octubre – 67 personas se fugan del CIE de Sangonera (Murcia), 18 siguen en libertad.

18 Octubre – Motín en el CIE de Madrid

23 Octubre – Huelga de hambre en el CIE de Zona Franca (Barcelona)

1 Noviembre – Motín en el CIE de Barcelona

4 Noviembre – 2 presos se fugan del CIE de Madrid

16 Noviembre – Motín en el CIE de Murcia y 12 personas se dan a la fuga

15 Diciembre – Huelga de hambre en el CIE de Barcelona

Esto no es sólo un listado de fechas y números sino una cronología de luchas que han hecho temblar el orden de los CIE’s del Estado español.

Cuando hablamos de revueltas en las cárceles, demasiadas veces nos olvidamos de lo que ocurre en los Centros de Internamiento para extranjeros ya que la sensación generalizada es que las rebeliones se han apagado hace años y que una pacificación casi total se ha apoderado de estos lugares de encierro.

Sin embargo estos números nos hablan de una realidad silenciada que en los últimos meses nos ha dado muestra de un gran coraje y de una voluntad inagotable de alcanzar la libertad.

Tanto los amotinados en el CIE de Madrid, como los de Barcelona, no reclaman una ducha más caliente o una mejor comida, no piden un reglamento más humano o más visitas de parlamentarios; quien estuvo 11 horas en el techo de Aluche luchaba por su libertad.

Quien estuvo a las 3 de la madrugada a las afueras del CIE de Zona Franca, solidarizándose con el motín, pudo escuchar una única consigna fuerte y clara desde adentro de aquellos muros: “¡Libertad!”.

Por esto este 31 de diciembre, con aun más fuerza, tenemos que volver al CIE y hacer ruido.

Porque queremos que los de adentro sepan que estamos allí, que su rebelión siempre encontrará nuestra solidaridad.

Porque su rabia contra este encierro nos hace más fuertes y más firmes en nuestra idea de un mundo sin muros ni prisiones, y que quizás nuestros gritos puedan alimentar y sostener su deseo de libertad.

¡SIEMPRE A LADO DE LXS QUE SE REBELAN!

¡ABAJO TODOS LOS MUROS Y LAS FRONTERAS!

No hi ha llibertat sense rebel·lió. Un any de revoltes i fugues als CIE’s de l’Estat espanyol.

17 Agost – 17 presos es fuguen del CIE d’Aluche (Madrid)

6 Octubre – 67 persones es fuguen del CIE de Sangonera (Múrcia), 18 segueixen en llibertat.

18 Octubre – Motí al CIE de Madrid

23 Octubre – Vaga de fam al CIE de Zona Franca (Barcelona)

1 Novembre – Motí al CIE de Barcelona

4 Novembre – 2 presos es fuguen del CIE de Madrid

16 Novembre – Motí al CIE de Múrcia i 12 persones es donen a la fuga

15 Desembre – Vaga de gana al CIE de Barcelona

Això no és només un llistat de dates i nombres sinó una cronologia de lluites que han fet tremolar l’ordre dels CIE’s de l’Estat espanyol.

Quan parlem de revoltes a les presons, massa vegades ens oblidem del que ocorre als Centres d’Internament per a estrangers ja que la sensació generalitzada és que les rebel·lions s’han apagat fa anys i que una pacificació gairebé total s’ha apoderat d’aquests llocs de tancament.

No obstant això aquests nombres ens parlen d’una realitat silenciada que en els últims mesos ens ha donat mostra d’un gran coratge i d’una voluntat inesgotable d’aconseguir la llibertat.

Tant els amotinats al CIE de Madrid, com els de Barcelona, no reclamen una dutxa més calenta o un millor menjar, no demanen un reglament més humà o més visites de parlamentaris; qui va estar 11 hores en el sostre de Aluche lluitava per la seva llibertat.

Qui va estar a les 3 de la matinada als afores del CIE de Zona Franca, solidaritzant-se amb el motí, va poder escoltar una única consigna forta i clara des d’endins d’aquells murs: “Llibertat!”.

Per això aquest 31 de desembre, amb àdhuc més força, hem de tornar al CIE i fer soroll.

Perquè volem que els de dins sàpiguen que estem allí, que la seva rebel·lió sempre trobarà la nostra solidaritat.

Perquè la seva ràbia contra aquest tancament ens fa més forts i més ferms en la nostra idea d’un món sense murs ni presons, i que potser els nostres crits puguin alimentar i sostenir el seu desig de llibertat.

SEMPRE A COSTAT DE LXS QUE ES REBEL·LEN!

A TERRA TOTS ELS MURS I LES FRONTERES!