El 31 de desembre, a Barcelona, i a moltes altres ciutats del món, vivim el cap d’any d’una manera diferent.
Durant 20 anys ens hem acostat a la presó de dones de Wad-Ras, al CIE de Zona Franca i a la vella presó Model per llençar la nostra veu cap a aquelles persones que hi estan tancades i aquelles que les mantenen a dins.
“Perquè feu tot això si no serveix de res? Les presons han existit sempre!
Si no hi fossin, els lladres, assassins i violadors, camparien pel món sense el càstig que es mereixen, oi?”
Ens diuen que la llei és igual per totes però el 80% de la població reclusa ho està per motius relacionats amb les desigualtats socials i la propietat privada, i el 99% pertany a les classes populars.
Ens diuen que a la presó hi va qui ha fet alguna cosa dolenta però l’estat espanyol té un dels indexos de presos més alts d’Europa. En canvi, té una de les menors tases de delinquência en el continent. Li sumem la llei mordassa?
Mentrestant…
Els veritables lladres treballen a bancs i empreses.
Els veritales assassins patrullen impunement les nostes ciutats.
Els violadors se’ls perdona i es qüestiona a les víctimes.
La presó és una arma dels rics i poderosos contra les pobres i dissidents!
Per una societat sense explotadors ni explotats, per una societat sense agresors ni víctimes, per un futur sense poderesos ni repressió.
Caminem juntes contra la presó!